J'ai adoré l'univers graphique de Georges Bess, avec un de mes romans préférés. Cela surpasserait presque le Coppola dans mon imaginaire. Et puis Mina forever ❤️❤️❤️

4,5*

Adaptacije Drakule su mi baš često bolje od izvora, ne znam da li ta adaptilnost (?) nešto govori u njegovom kvalitetu. Svakako mi se ne da čitam i proveravam, umesto toga ću još malo sa gledam ovaj divni strip.

3/5

A favor: el disseny i els acabats de la coberta, que li atorguen al llibre l'aspecte d'una obra d'art. La valentia —gosadia, m'atreviria a dir— per recuperar un mite clàssic i de sobra nostrat, i donar-li un embolcall en un auster blanc i negre. La caracterització del vampir com a Nosferatu en alguns trams del còmic i la caracterització de Renfield com un evidentíssim Keith Richards. L'espectacular i enlluernador tram final en què la persecució de Dràcula muta en una mena de western de frontera ubicat a les feréstegues muntanyes de Transilvania, un escenari que dona peu a les millors i més reeixides vinyetes de l'obra.

En contra: la mateixa gosadia del primer punt trobo que se li gira en contra. És molt difícil —gairebé impossible— representar un clàssic literari i audiovisual d'aquest prestigi sense que sembli una còpia d'alguna cosa anterior; per evitar-ho, l'autor fa una mena de pastitx que em fa el parer que no acaba de funcionar, barrejant sense massa criteri el Dràcula de Coppola amb el Nosferatu de Murnau. La part victoriana la trobo fluixa, sobretot pel que fa a l'ús del blanc i negre i a la trama, que esdevé un pèl carregosa. Tampoc em convencen les composicions i vinyetes en gran format en què l'autor barreja multitud de conceptes i elements com si fos un collage. L'autor explota en excés un terror basat en rostres ferotges de Dràcula, sense acabar d'aprofundir en l'erotisme i el sadisme equivalent a l'actual slasher que poden fer de Dràcula un personatge diferenciador; aquests elements servirien per enaltir i actualitzar uns elements que, tot i ser presents, la censura o potser els gustos de l'època no van deixar brillar. De fet, no he acabat de sentir-me còmode amb el dibuix fins a gairebé al tram final de la persecució del vampir, quan li he trobat certa coherència, un sentit únic i original.

En definitiva: és un risc adaptar un clàssic com Dràcula i no sortir-ne esquitxat, sobretot quan el resultat final és una barreja heterogènia de moltes coses. La coberta posa el llistó molt alt i el que hi trobareu a dins potser no està a l'altura. Sens dubte els amants del gènere gòtic el gaudiran i trobaran elements que els fascinin, però a la resta el relat els pot semblar superficial i estereotipat. Com ja sabeu, sou lliures d'entrar a la mansió de Dràcula encara que sigui a través d'un còmic, però sempre sota la vostra pròpia responsabilitat.