Take a photo of a barcode or cover
A review by toniherrero
Nuestra parte de noche by Mariana Enríquez
5.0
Quina cosa més bèstia és «Nuestra parte de noche»! Una novel·la poderosa com poques, de les que t'atrapa i no et deixa escapar, de les que grava a la retina i al cervell una empremta difícil d'esborrar.
Feia molt temps que un 'totxo' no m'enganxava d'aquesta manera. Les 666+1 pàgines (quina màgica coincidència, aquest nombre de pàgines) les he devorat com en els vells temps: en nits d'insomni provocat, acompanyat per la remor de la pluja i del trànsit nocturn, amb l'escalfor dels petits glops de whisky baixant-me per la gola mentre llegia fascinat la història d'una família, la d'en Juan, la Rosario i en Gaspar, que comparteixen un funest destí amb l'Obscuritat.
I és que aquesta novel·la deixa clar des del primer capítol que és literatura de la bona, però també abraça sense contemplacions el gènere i això la fa encara més especial. És, sense cap dubte, una història de terror. Terror en estat pur. A cada part de la novel·la, en cada retrat dels personatges que la conformen, el terror hi és present: com una vibració constant, sotjant des de l'ombra i amb un poder abassegador que els lliga de per vida. És un horror sobrenatural que s'embolcalla de quotidianitat, un mal ancestral lligat a la natura, a la bogeria, als ritus pagans. El Diable, cases encantades, cementiris i fantasmes. Aquí hi trobareu de tot.
Ja coneixia a Mariana Enriquez gràcies als seus relats i no vaig dubtar a submergir-me en aquesta novel·la seva, tan llarga, de la qual no sabia què esperar. He trobat que els relats eren petits episodis d'experimentació, un laboratori de proves. Tot el que hi vaig trobar i em va fascinar ho he vist reflectit ara en aquesta història. Tot junt, lligat amb una coherència sorprenent i donant lloc a un corpus literari senzillament espectacular.
L'he gaudit com un vampir àvid de sang i m'he deixat emportar com en Renfield davant d'un ens superior, davant d'una voluntat arcana que no es pot desobeir ni deixar d'escoltar (de llegir, en aquest cas). Per descomptat el millor del 2020. I directe a l'Olimp dels meus llibres memorables!
Feia molt temps que un 'totxo' no m'enganxava d'aquesta manera. Les 666+1 pàgines (quina màgica coincidència, aquest nombre de pàgines) les he devorat com en els vells temps: en nits d'insomni provocat, acompanyat per la remor de la pluja i del trànsit nocturn, amb l'escalfor dels petits glops de whisky baixant-me per la gola mentre llegia fascinat la història d'una família, la d'en Juan, la Rosario i en Gaspar, que comparteixen un funest destí amb l'Obscuritat.
I és que aquesta novel·la deixa clar des del primer capítol que és literatura de la bona, però també abraça sense contemplacions el gènere i això la fa encara més especial. És, sense cap dubte, una història de terror. Terror en estat pur. A cada part de la novel·la, en cada retrat dels personatges que la conformen, el terror hi és present: com una vibració constant, sotjant des de l'ombra i amb un poder abassegador que els lliga de per vida. És un horror sobrenatural que s'embolcalla de quotidianitat, un mal ancestral lligat a la natura, a la bogeria, als ritus pagans. El Diable, cases encantades, cementiris i fantasmes. Aquí hi trobareu de tot.
Ja coneixia a Mariana Enriquez gràcies als seus relats i no vaig dubtar a submergir-me en aquesta novel·la seva, tan llarga, de la qual no sabia què esperar. He trobat que els relats eren petits episodis d'experimentació, un laboratori de proves. Tot el que hi vaig trobar i em va fascinar ho he vist reflectit ara en aquesta història. Tot junt, lligat amb una coherència sorprenent i donant lloc a un corpus literari senzillament espectacular.
L'he gaudit com un vampir àvid de sang i m'he deixat emportar com en Renfield davant d'un ens superior, davant d'una voluntat arcana que no es pot desobeir ni deixar d'escoltar (de llegir, en aquest cas). Per descomptat el millor del 2020. I directe a l'Olimp dels meus llibres memorables!