Fa molts anys que la vaig llegir en castellà i tenia la impressió que en el seu moment em va agradar més, però suposo que tot depèn del moment i del record que se'n tingui.

L'edició de Viena és impecable i queda palès que Kawabata sap com pocs transmetre sentiments i sensacions a partir de ben poc, amb les descripcions subtils d'un entorn i uns gestos que, en el cas de La casa de les belles adormides resulten minimalistes i molt estudiats. Els límits entre la vida i la mort es desdibuixen amb l'erotisme de les escenes, i les reaccions que provoquen les noies en el vell Eguchi es debaten entre la tendresa i la violència d'una manera que genera cert rebuig i fins i tot por, ja el vell té el poder absolut; té l'opció fins i tot de posar fi a una vida amb un simple gest.

Queda clar que aquest text no té en compte cap mena de consentiment i que resulta molt masclista, però cal veure-ho amb la perspectiva de la societat i l'època en què va ser escrita. Més enllà de la repugnància d'aquests fets que s'hi relaten, cal apreciar que la prosa és evocadora i poètica. Potser els dilemes que assalten Eguchi són fantasmes que ens perseguiran a tots tard o d'hora, si bé és cert que els combatrem de manera molt diferent, sense la necessitat d'abusar del cos de joves indefenses.