Un llibre extraordinari i molt necessari que posa el focus en els sentiments i les emocions que la societat sovint rebutja (ira, depressió, angoixa) per considerar-les fosques, malaltisses i poc constructives. Mariana Alessandri ens convida a reflexionar de la mà de múltiples pensadors i filòsofs sobre la ira com a motor del canvi, l'angoixa com a element vital i la depressió o el dol com a elements necessaris per poder continuar endavant. Aprendre a parlar amb el nostre jo més fosc, convertir-lo en una part de nosaltres i no rebutjar-lo com diuen els llibres d'autoajuda i les frases del senyor Wonderful.

L'autora ho emmarca en la lluita de les dones racialitzades i migrants que viuen als Estats Units, però el missatge és universal i supera les barreres de gènere i color de pell. Audre Lorde, María Lugones, Miguel de Unamuno, C. S. Lewis, bell hooks, Gloria Anzaldúa i Kierkegaard comparteixen aquí les seves reflexions a través del text d'Alessandri, que no dona res per sabut ni per descomptat, més aviat ho posa tot en dubte, però ho fa oferint-nos l'oportunitat de triar, de veure què hi ha més enllà. Més enllà de la llum i la foscor.

Llegiu-lo, feu-vos aquest favor. És un assaig que no pretén alliçonar, només convidar-nos a tancar els ulls i reflexionar, sentir-nos una mica més a prop del nostre costat fosc, abraçar la Visió nocturna.