Una novel·la poc japonesa —està escrita per un periodista britànic— que a la vegada és molt japonesa. Fantasmes del tsunami retrata amb una intimitat i naturalitat colpidores el drama que va patir una petita comunitat de la regió de Tohoku, una zona que fins i tot els mateixos japonesos consideren molt aïllada i rural. A la riba del riu Kitakami hi havia l'escola d'Okawa, que va patir de ple els efectes dels successius terratrèmols i el fatídic tsunami que l'11 de març de 2011 van consternar tot el món. Aquest tsunami, un dels més mortífers que es recorden al Japó, va causar més de vint mil morts i va arrencar de soca-rel el futur de la majoria dels escolars d'aquest centre; en cap altra escola del país van haver de lamentar víctimes, però a Okawa les pèrdues es van contar per desenes. L'autor intenta indagar el perquè d'aquest desastre.

És aquesta una crònica crua i molt poc amable de llegir, un text devastador que no dona treva, però a la vegada Richard Lloyd Parry tracta amb una afabilitat sorprenent els personatges que entrevista, i ho fa al llarg de successius viatges al nord per intentar construir un relat del que va succeir en aquesta petita contrada. Sense ànim d'alimentar el xou mediàtic que segurament hauria sorgit a Espanya si la tragèdia hagués passat aquí, sempre des de la distància i el respecte que exigeix el tarannà japonès, l'autor a poc a poc es guanya la confiança dels supervivents, que relaten les pèrdues personals i materials des d'una sinceritat commovedora i sovint massa racional, sense necessitat d'escarafalls, una manera de pensar i d'expressar-se que ens pot resultar estranya, fins i tot irreal.

El relat esdevé contundent i té un clar crescendo a mesura que s'acosta al tema del judici. Tot i que per moments resulta massa fragmentari, el text és d'allò més interessant i atrapa de forma eficaç. Personalment, m'ha interessat molt la part que dona títol al llibre: en la societat japonesa, vetllar pels avantpassats és una tasca transcendental, i les nombroses morts que va causar el tsunami va esborrar de cop famílies senceres i va deixar molts difunts sense ningú que els vetllés. La conseqüència d'això —ho veureu si llegiu el llibre— és realment sorprenent. Lluny de resultar forçada o absurda, la tasca del reverend Kaneta i altres esdevé un exercici de cures creïble i meravellós.

Certament, no sabia que trobaria dins d'aquest llibre; crec que en cap cas el que hi he trobat, però l'he gaudit molt. És d'aquests llibres que convida a reflexionar i que bategarà endins molt temps després d'haver-lo acabat, d'això n'estic segur. Com també ho estic que el recomanaré a tort i a dret. De moment, tinc ganes de pair-lo i parlar-ne en el pròxim club de lectura Bungaku, gràcies al qual he descobert un llibre que d'altra manera m'hauria passat inadvertit.