Els que hem llegit sovint a H.P. Lovecraft coneixem bé el seu estil carregat, summament descriptiu i ple d'adjectius. Trobar-se amb una obra com Incubi de Michele Penco, on els textos són mínims —tret de l'últim dels quatre relats—, és una mena de xoc. Podria semblar que Penco, sense aquest suport del text, serà incapaç de transmetre les mateixes sensacions angoixants del mestre de Providence, però és just al contrari i el títol en italià fa justícia a aquests suposats malsons. Els detalladíssims dibuixos de l'autor en blanc i negre conviden a mirar tots i cada un dels racons i els traços fins que gairebé es converteix en una obsessió, i és fàcil sentir-se com els protagonistes, immersos en uns espais estranys i xopats d'horror dels quals hauríem de fugir, però que, en canvi, ens atrauen irremeiablement.

El volum conté quatre històries breus, algunes més llargues que altres, que entronquen amb l'univers de Lovecraft. No tenen per què fer-ho directament: si bé n'hi ha una on apareix clarament Innsmouth o s'anomena Arkham, altres són sorgides de la ment de l'autor. Però totes elles tenen aquest component terrorífic que suposa mirar a la foscor, emmirallar-se en personatges i objectes que ens captiven per la seva estranyesa i fins i tot la seva lletjor. La presència de la natura, ferotge, indomable i sovint inconcebible, també ens recorda a Els salzes d'Algernon Blackwood, obra que Lovecraft idolatrava, sobretot en la fantàstica història que tanca el volum, on es barreja l'horror oníric amb els elements del cinema de cases encantades.

Ens trobem doncs davant d'un còmic que porta l'univers còsmic de Lovecraft a una altra dimensió: una de més íntima, més propera al terror que a l'horror, si voleu, però que en cap cas deixarà ningú indiferent. Feia molt que no m'esplaiava tant mirant les vinyetes d'una obra i la mestria de Michele Penco m'ha absorbit d'una manera malsana. Per uns instants, ha estat com ser dins del cap del mateix H.P. Lovecraft, mirant de reüll quelcom que no comprens i al qual no pots posar nom, però sense esma per fugir-ne, més aviat al contrari. Deixeu-vos atrapar per aquest Íncubos i sabreu de què parlo.