Què es pot dir, sinó? La Comèdia se'ns presenta com a l'obra literària en epopeia més rellevant de la nostra experiència humana, darrere únicament per L'Odissea. Potser siga aquest ύβρις pseudo europeu que ens impregna en la lectura dels nostres grans clàssics, en titllar-la de la "més rellevant", però els hòmens, els éssers humans, hem perdut les nostres infinites epopeies de pobles oblidats arran de la colonització i destrucció dels nostres veïns.
Hem, doncs, de celebrar aquelles fites que encara ens en romanen, de la grandària intel·lectual humana, a les nostres mans. Si el Popol Vuh és el texte sagrat dels maies, la Comèdia ho és de la població que ha patit sota el cristianisme, que encara cerca de definir-se malgrat ell; Dant troba la seua Beatriu, emperò nosaltres? Qui ens acollirà i ens guiarà envers la Llum i Benestar suprema? Serem sempre ànimes perdudes, o fidels batejades a pesar d'haver estat condemnades? Reflexionem, reflectim-hi, doncs, humans: què ens defineix? No serà pas un texte sagrat, això espere.

No oblidaré pas, però, de fer esment de l'aptament divina traducció feta pel mestre Joan Francesc Mira, a qui espere conèixer en un futur no gaire llunyà per poder congratular (i agraïr) per una versió tan commovedora i enlluernadora.