Sense tenir en compte L'any de la plaga, aquest és el llibre d'en Marc Pastor que menys he gaudit. Suposo que és degut a molts factors, entre els quals hi ha aquest estiu tòrrid i angoixant que m'ha impedit disposar de temps de lectura de qualitat; si hagués pogut gaudir de jornades maratonianes de lectura a la fresca, el resultat hauria estat diferent.

En definitiva, la lectura fragmentària i travada, gairebé a batzegades, i l'elevat pes de la trama policial han fet que la lectura no fos del tot satisfactòria. Tinc records —excel·lents, però també molt llunyans— d'un Bioko del qual vaig gaudir moltíssim, i anhelava trobar en Riu de safirs sensacions similars, però no ha sigut el cas. Sí que m'ha agradat la part d'intriga pel que fa a la relació dels germans Thongkham i aquest suposat Graal que al final queda en no res, però els saraus del tinent Tahiri sovint m'han fet fora del llibre. I el personatge de l'Esmeralda m'ha interessat més aviat poc. Només cap al final, quan apareixen elements que la relacionen amb una altra novel·la del Corvovers, ha repuntat una mica pel que fa a interès, però Farishta em queda tan i tan lluny i la meva ment és tan dolenta per recordar trames i detalls que he acabat ben perdut i no he lligat tots els elements.

Sens dubte el que més m'ha agradat és el dia a dia d'Ilakaka, tots els seus personatges anònims, les rutines i les seves tradicions. En Marc m'ha traslladat de forma fidel al mig de l'illa de Madagascar, i ho ha fet perquè és un escriptor prodigiós amb un domini del llenguatge i del ritme superbs. A Riu de safirs, però, m'ha descol·locat una mica aquesta mena de diari íntim o revelació secreta que el protagonista fa per la seva parella, que tan allunyada està del seu jo passat. El viatge endavant i enrere m'ha resultat confús, excepte en el moment crucial que tanca la novel·la, que és un notable truc del bo d'en marc Pastor.

Recomano l'obra, sens dubte, però crec que cal llegir-la d'una tirada o com a mínim a estones llargues; si a més es tenen frescos els esdeveniments de Farishta, molt millor. I a poder ser a l'ombra i amb un refresc per combatre la calor polsegosa d'Ilakaka, un indret digne d'un western modern del qual se'n pot treure molt de suc.