És l'única de les obres de Fior publicades a Espanya —com a mínim de les que tinc controlades—, que no havia llegit, i a més és la més antiga de les que han caigut a les meves mans. Tot i això, té tots els elements que caracteritzen l'obra de Fior, incloent-hi aquesta sensibilitat i capacitat per crear escenes memorables sense a penes diàleg, només a base de vinyetes amb una extraordinària cadència cinematogràfica.

Potser hi he trobat un traç menys ferm, però la potència visual, el calidoscopi de paisatges i personatges, i la capacitat per emocionar al lector hi són i fan d'aquest còmic —i això és una opinió personal, no pas canònica—, una obra mestra. Soc mol fan de Fior, i encara ho soc més després d'haver gaudit de Cinco mil kilómetros por segundo.