Sentiments enfrontats amb aquest Hotel Termush d'Sven Holm. Agraeixo la seva brevetat i la narració en forma de diari, però a la vegada el text m'ha semblat massa difús i impersonal. Poc en sabem, del protagonista, més enllà que és un home, que no és jove i que va treballar a la universitat. L'autor busca aquest anonimat, però personalment em cal alguna cosa més per poder entrar dins del personatge —més encara quan ens interpel·la amb una narració en primera persona, encara que sigui en un diari—, sobretot quan l'evolució del seu caràcter em resulta tan erràtic i confús com és el cas. Exactament el mateix passa amb la Maria, un altre personatge que estableix un cert vincle amb el protagonista i que esdevé tot un misteri.

Tot i que es parla d'un cataclisme nuclear que ens fa pensar en un món postapocalíptic, servidor ha tingut més la sensació d'estar immers en una pandèmia. La dinàmica dins de l'hotel queda prou ben explicada, però hi he trobat a faltar (de nou) més informació, més tensió, una mica més de context i d'elaboració. Tot flueix massa ràpid, i quan hi ha successos rellevants hi passem per sobre una mica de biaix, sense treure'n l'aigua clara. L'autor juga constantment al desconcert i això no m'agrada; ho puc entendre en petites dosis, però no al llarg de tota la novel·la. I el colofó final el tenim amb l'última frase, que deixa obert a múltiples interpretacions per part del lector com acaba tot plegat.

En definitiva, el format físic de la novel·la —la sinopsi, les il·lustracions, fins i tot el nom de la traductora a la coberta— m'havia generat unes expectatives que la història de dins no ha assolit. El desencant rau sobretot en aquest passar de puntetes per tot plegat, deixant entreveure moltes coses però sense arribar a explicar res. Alguns paratges evocadors de l'exterior no han sigut suficients per vèncer el tedi del dia a dia a dins de l'hotel, que m'ha semblat quelcom llunyà i poc transcendental. L'evolució psicològica d'un grup de persones no té sentit si no podem aprofundir en els dilemes i les contradiccions d'individus particulars, i precisament crec que això és el que m'ha passat aquí: hi he trobat a faltar un personatge a qui creurem, a qui acompanyar a través d'un viatge de final incert. Una llàstima.