La premissa del llibre és d'allò més original: els habitants de Semur, una petita localitat de França, es veuen, d'un dia per l'altre, afectats per una estranya i misteriosa foscor que envolta la seva ciutat. Com si fos una mena de boira malèfica, aquesta foscor antinatural els atemoreix i els obliga a tancar-se a casa; només els més agosarats intenten explorar el seu origen i s'arrisquen a traspassar els murs de la ciutat. La situació empitjora, però, quan de sobte se senten impel·lits per estranyes forces a abandonar les seves llars i fugir de Semur. Si podran o no tornar, el temps ho dirà.

Margaret Oliphant descriu de manera notable aquesta por, aquesta opressió que la boira causa en els habitants de Semur, i quan la trama s'omple d'elements sobrenaturals el relat encara esdevé més interessant i terrorífic. Tot se'n va en orris, però, quan hi apareix la religió pel mig; la prosa típica de l'època, florida i melodramàtica en excés, tampoc hi ajuda. El final és d'allò més previsible i descafeïnat. Sens dubte en el seu moment el llibre devia causar un fort impacte, però com passa amb moltes lectures clàssiques el text ha envellit malament i el ritme lent i l'estil pompós no són gaire aptes pel lector actual.

Estic segur que una versió actual tergiversant una mica l'origen del fenòmen i associant-lo al mal —hi ha grans referents literaris on el mal està associat a la religió i els resultats són excel·lents— tindria un èxit considerable, sobretot si se'n fes una adaptació cinematogràfica. Una ciudad asediada té sens dubte una bona idea de base i molt potencial, però el tractament de la religió és un llast impossible de remuntar, com també ho és la narració massa clàssica i poc afí als temps que corren. És una pena, perquè d'entrada la història m'havia atrapat i prometia molt.