Take a photo of a barcode or cover
A review by toniherrero
L'endemà de la teràpia by Ramon Mas
5.0
5/5 (i quines 5 refotudes estrelles!!!)
Tres són els elements que conformen el corpus de la novel·la: comencem amb un seguit d'entrevistes que ens donen a conèixer el protagonista, l'Ernest Borginyac, des de l'enfocament d'altres personatges; el segueix el breu dietari que fa el meta-escriptor Roderic Mestres, un text on es detallen les vivències en primera persona del tal Ernest al llarg dels sis dies que dura el Ritual de Desbloqueig del doctor Schreiber; i posem el colofó a la narració amb un seguit d'articles, retalls de diari i reflexions vàries que permeten treure l'entrellat d'un personatge, aquest Guntram Schreiber, d'allò més misteriós.
L'autor se serveix d'aquest pastitx conspiranoic en la línia formal de «La guerra de les salamandres» per construir una història hipnòtica i subjugant que va molt més enllà d'una eixelebrada crítica a les teràpies d'autoajuda. Des del moment en què construïm el perfil de l'Ernest d'acord amb les opinions dels altres ja estem enganxats a la teranyina que ha teixit l'autor. Després ve aquest text catàrtic a mig camí de llibre de Paulo Coelho i H.P. Lovecraft que ens succiona com un vòrtex interdimensional, una sessió non-stop de sis dies on el cos i la ment exploren el més enllà. I per acabar-ho d'adobar el cop d'efecte final, aquesta anàlisi desconstructiva d'un personatge, l'Schreiber, que és l'eix vertebrador de tot el relat.
Amb reminiscències gràfiques, de guió o purament emocionals a clàssics moderns del cinema de terror com «The Endless», «Ratu Ilmu Hitam» o «Historia de lo oculto», Ramon Mas ens enlluerna amb «L'endemà de la teràpia», ens deixa estabornits i no ens permet escapar. La seva prosa aparentment senzilla està farcida d'humor subtil però irreverent, de frases per emmarcar (podeu llegir al final de la pàgina 103 una oda poètica i sensualment visceral a l'MDMA que en Paco Pil mai no hauria ni tan sols arribat a somiar) i tot un grapat de sentències demolidores. Ramon Mas és, sens dubte, un dels escriptors més lúcids i interessants del panorama actual, i amb aquesta obra (rectifico, amb aquest tros d'OBRA) demostra, altre cop, que el terror i l'estrany formen part de la quotidianitat.
Ni un dia m'ha durat. Chapeau, monsieur Mas!
Tres són els elements que conformen el corpus de la novel·la: comencem amb un seguit d'entrevistes que ens donen a conèixer el protagonista, l'Ernest Borginyac, des de l'enfocament d'altres personatges; el segueix el breu dietari que fa el meta-escriptor Roderic Mestres, un text on es detallen les vivències en primera persona del tal Ernest al llarg dels sis dies que dura el Ritual de Desbloqueig del doctor Schreiber; i posem el colofó a la narració amb un seguit d'articles, retalls de diari i reflexions vàries que permeten treure l'entrellat d'un personatge, aquest Guntram Schreiber, d'allò més misteriós.
L'autor se serveix d'aquest pastitx conspiranoic en la línia formal de «La guerra de les salamandres» per construir una història hipnòtica i subjugant que va molt més enllà d'una eixelebrada crítica a les teràpies d'autoajuda. Des del moment en què construïm el perfil de l'Ernest d'acord amb les opinions dels altres ja estem enganxats a la teranyina que ha teixit l'autor. Després ve aquest text catàrtic a mig camí de llibre de Paulo Coelho i H.P. Lovecraft que ens succiona com un vòrtex interdimensional, una sessió non-stop de sis dies on el cos i la ment exploren el més enllà. I per acabar-ho d'adobar el cop d'efecte final, aquesta anàlisi desconstructiva d'un personatge, l'Schreiber, que és l'eix vertebrador de tot el relat.
Amb reminiscències gràfiques, de guió o purament emocionals a clàssics moderns del cinema de terror com «The Endless», «Ratu Ilmu Hitam» o «Historia de lo oculto», Ramon Mas ens enlluerna amb «L'endemà de la teràpia», ens deixa estabornits i no ens permet escapar. La seva prosa aparentment senzilla està farcida d'humor subtil però irreverent, de frases per emmarcar (podeu llegir al final de la pàgina 103 una oda poètica i sensualment visceral a l'MDMA que en Paco Pil mai no hauria ni tan sols arribat a somiar) i tot un grapat de sentències demolidores. Ramon Mas és, sens dubte, un dels escriptors més lúcids i interessants del panorama actual, i amb aquesta obra (rectifico, amb aquest tros d'OBRA) demostra, altre cop, que el terror i l'estrany formen part de la quotidianitat.
Ni un dia m'ha durat. Chapeau, monsieur Mas!