Llegida en l'edició de Pagès Editors de 2004.

La vaig llegir en castellà fa molts anys i en tenia un bon record, i aquesta relectura de la mà de Pagès Editors i la seva traductora, l'Àfrica Rubiés MIrabet, no ha fet sinó augmentar-ne la sensació. Viatge sense final m'ha semblat una notabilíssima primera novel·la de Brian Aldiss, un brillant exercici d'especulació científica i social que es basteix sobre una aventura llaminera i de lectura àgil.

Potser la construcció dels personatges i algunes parts de la trama siguin els punts menys reeixits de l'obra, però val a dir que el conjunt és molt ambiciós, i que sortir-se'n a la perfecció era difícil, més encara en una òpera prima. Un servidor, però, li ho perdona gairebé tot perquè la temàtica de les naus generacionals —segurament la meva preferida dins de la ciència-ficció— està molt ben tramada, fins al punt que estic segur que avui dia donaria lloc a un èxit cinematogràfic absolut que faria bona companyia a films com Event Horizon o Pandorum.

Aquesta novel·la és, en definitiva, una aventura ideal per gaudir de la lectura i per xalar amb el nivell d'especulació que només ens pot oferir la ciència-ficció, un gènere que no té contemplacions a l'hora d'incorporar rates punks i deformes a un viatge espacial. Encamineu-vos doncs cap als Camins Morts i submergiu-vos en el laberint de cobertes i personatges que és Viatge sense final.