Llegida la versió integral de Ponent Mon (ISBN 9788417318314)

He d'aclarir que, abans d'agafar el còmic a la biblioteca, no havia llegit la novel·la homònima de Robert Silverberg. De fet, vaig llançar-me a llegir el còmic precisament per tenir una primera aproximació a la història i saber si en un futur m'agradaria llegir-la. La resposta a la pregunta és un SÍ rotund.

El còmic en si m'ha entretingut, però no m'ha entusiasmat. No soc molt fan del seu dibuix, tot i que haig de dir que determinades vinyetes del paisatge i la fauna de Belzagor sí que m'han agradat molt. El còmic s'entossudeix a mostrar les dones com a mers objectes —no he llegit aquest títol, no puc opinar, però conec l'obra de Silverberg i sé que els personatges femenins no són el seu punt fort— i un bon grapat de pàgines deriven en una trama eròtic-festiva que no m'ha interessat gens.

La part més interessant de la trama és tot el que afecta l'ecosistema de Belzagor, la relació entre les diferents espècies del planeta i els seus ritus i tradicions. Els personatges humans són simples espectadors i no resulten tan interessants, tret potser d'en Kurtz, que és clarament una referència a l'icònic personatge d'El cor de les tenebres de Joseph Conrad. Aquesta part de l'ecologia de Belzagor és la que m'anima a llegir la novel·la en un futur, tot i la sensació una mica freda que m'ha deixat l'adaptació gràfica.