Llegida edició en català de L'Altra Editorial: Frankie Addams amb traducció de Jordi Martín Lloret.

Fa un bon grapat d'anys vaig llegir El corazón es un cazador solitario i em va agradar molt, per això he anat comprant llibres de Carson McCullers al llarg dels anys. Però els gustos canvien amb el temps, i un cop llegit Frankie Addams puc constatar que les sensacions no han estat les mateixes: la història se m'ha fet molt llarga, tot i que el transcurs de la trama té lloc en uns pocs dies, i un cop arribem al moment clau tot m'ha resultat una mica precipitat. Em fa la sensació que tota la preparació pel clímax es podia haver fet amb unes quantes pàgines menys.

McCullers, però, continua transmetent-me moltes sensacions. És una escriptora sensacional a l'hora de descriure els sentiments que van associats a la letargia, a l'espera d'un futur millor, i la traducció m'hi ha transportat de manera molt eficaç. El problema és que aquestes temàtiques ja no m'agraden tant, més aviat m'avorreixen. Al tram final sí que hi he trobat reflexions profundes i interessants, però el principi se m'ha fet feixuc com un migdia d'estiu, amb un ritme lent i una prosa densa i repetitiva equiparable a la xafogor de la canícula. Potser aquesta era el propòsit de l'autora, transmetre'ns la insatisfacció de la Frankie i fer que la sentíssim a flor de pell, però servidor ja no està per aquests relats.

Tinc dues novel·les més a casa de Carson McCullers. Les llegiré segur, però quan trobi el moment precís, ja que el món íntim que trobem als seus llibres requereix una sintonia per part del lector que ara mateix està molt lluny de la meva freqüència emocional.