You need to sign in or sign up before continuing.
Scan barcode
A review by toniherrero
Onnagata i altres contes by Yukio Mishima
emotional
tense
medium-paced
- Plot- or character-driven? Character
- Strong character development? Yes
- Loveable characters? Yes
- Diverse cast of characters? Yes
- Flaws of characters a main focus? It's complicated
4.0
Finalment, m'he reconciliat amb Yukio Mishima. Fa molts anys vaig intentar llegir un parell de les seves novel·les i vaig ser incapaç d'acabar-les, i l'any passat em va passar el mateix amb Confessions d'una màscara al club de lectura Bungaku. Enguany, en aquest mateix club Bungaku, he tingut la gran sort de llegir (i gaudir) Onnagata i altres contes.
Feia molt que no llegia contes, en part perquè no en trobava cap que em captivés; la majoria buscaven artificis rocambolescs per sorprendre el lector i no m'atrapaven gens, i els que no ho feien tampoc m'atreien. Mishima no fa cap artifici. Tots els seus relats, així com els personatges, estan embolcallats d'una quotidianitat que, si bé estranya i sovint excessiva (fins i tot extrema), m'han resultat 100% creïbles. I el més important, no me n'ha sobrat cap! He empatitzat amb els personatges i m'he cregut les històries, fos quin fons el seu rerefons, que m'han semblat petits retrats d'intimitat bellament narrats; en aquest punt sens dubte la tasca de l'Albert Nolla, impecable com sempre, n'ha tingut gran part de culpa.
Onnagata i Patriotisme m'han agradat molt (una altra cosa és que estiguis d'acord amb el què s'hi explica, això va generar un prolífic debat al club de lectura), però el que m'ha entusiasmat de debò és Fulls de diari; per la seva brevetat i contundència, i per aquest final que et batega endins fins i tot quan has tancat el llibre, i també hores més tard. Trobo que Mishima és un gran narrador de contes. Llegint les novel·les no dubtava que era un escriptor sublim, però tot allò que em resultava excessiu, redundant i poc creïble, un cop passat pel sedàs del conte i concentrat m'ha entusiasmat. No hi ha dubte que és Mishima en estat pur, però potser és l'única manera com el puc tolerar, en petites dosis, sense abusar-ne per no resultar malparat.
En definitiva, és un llibre que recomanaré a tort i a dret. L'edició del llibre m'ha semblat deliciosa (l'enhorabona a la gent de Cràter) i estic segur que hi tornaré unes quantes vegades al llarg dels anys. El que faré, però, és llegir-lo a glopades, seleccionant els relats que em vinguin de gust, i no d'una tirada com en aquest cas, ja que cal pair un text abans d'afrontar-ne un altre. Si us haig de ser sincer, crec que una relectura de Fulls de diari encara serà més plaent sense venir d'un text com La perla, un relat que, sense voler desmerèixer-lo, em va trencar una mica l'encant del text que havia de venir després.
Feia molt que no llegia contes, en part perquè no en trobava cap que em captivés; la majoria buscaven artificis rocambolescs per sorprendre el lector i no m'atrapaven gens, i els que no ho feien tampoc m'atreien. Mishima no fa cap artifici. Tots els seus relats, així com els personatges, estan embolcallats d'una quotidianitat que, si bé estranya i sovint excessiva (fins i tot extrema), m'han resultat 100% creïbles. I el més important, no me n'ha sobrat cap! He empatitzat amb els personatges i m'he cregut les històries, fos quin fons el seu rerefons, que m'han semblat petits retrats d'intimitat bellament narrats; en aquest punt sens dubte la tasca de l'Albert Nolla, impecable com sempre, n'ha tingut gran part de culpa.
Onnagata i Patriotisme m'han agradat molt (una altra cosa és que estiguis d'acord amb el què s'hi explica, això va generar un prolífic debat al club de lectura), però el que m'ha entusiasmat de debò és Fulls de diari; per la seva brevetat i contundència, i per aquest final que et batega endins fins i tot quan has tancat el llibre, i també hores més tard. Trobo que Mishima és un gran narrador de contes. Llegint les novel·les no dubtava que era un escriptor sublim, però tot allò que em resultava excessiu, redundant i poc creïble, un cop passat pel sedàs del conte i concentrat m'ha entusiasmat. No hi ha dubte que és Mishima en estat pur, però potser és l'única manera com el puc tolerar, en petites dosis, sense abusar-ne per no resultar malparat.
En definitiva, és un llibre que recomanaré a tort i a dret. L'edició del llibre m'ha semblat deliciosa (l'enhorabona a la gent de Cràter) i estic segur que hi tornaré unes quantes vegades al llarg dels anys. El que faré, però, és llegir-lo a glopades, seleccionant els relats que em vinguin de gust, i no d'una tirada com en aquest cas, ja que cal pair un text abans d'afrontar-ne un altre. Si us haig de ser sincer, crec que una relectura de Fulls de diari encara serà més plaent sense venir d'un text com La perla, un relat que, sense voler desmerèixer-lo, em va trencar una mica l'encant del text que havia de venir després.